Palamós 1277. Com comença tot plegat?

Palamós, 1277. Com comença tot plegat?  Astruc Ravaia, batlle reial de Pere el Gran, arriba a la zona de la costa de Palamors . Té la missió, encomanada pel rei, de buscar una zona de port a la franja nord de Barcelona perquè Pere el Gran pugui establir-s’hi. Arriba casualment a l’àrea de l’actual Palamós. Terres properes a Sant Joan i Vila-romà, 1277.  Jo, Astruc de Ravaia, fill dels importants Ravaia, batlle de Girona i Batlle general de Catalunya, he estat enviat pel meu senyor Pere el Gran a dur a terme una missió. Tal com és degut, començo aquest diari per redactar els afers del meu viatge i les vicissituds de la meva gesta. Pel que veuen els meus ulls cansats del viatge, aquestes terres són territori feréstec. El mar és brau, la sorra gruixuda. Agrupacions de pobladors s’han estès per aquesta regió en el passat servint-se de la fertilitat d’aquestes terres d’aigua abundant i del mar. La boira no ha acabat de llevar quan arribo a la platja amb el carruatge tirat pel meu cavall. Gi

     La troballa d'Astruc         Bahia de Palamors . Port natural. Condicions estratègiques         Lloc: La Catifa. Ah, aquesta flaire de salnitre m'emplena els pulmons. La humitat em cala als ossos. El què trobo quan arribo són un grapat de masos disseminats per la zona i olor de peix, de segur hi ha pescadors que calen en aquestes costes. La franja litoral està escassament poblada, sembla que hi ha alguna població reduïda terra endins, he vist algun castell i alguna capella aïllats, hauré de visitar-los després. De moment, em centraré en el mar d'aquest territori. Hi ha pagesos de secà, ramaderia, pel que veig i, ah, una bona colla de pescadors. Veig que aquestes terres estan molt ben relacionades amb poblacions properes. Aquestes terres empordaneses són ben interessants i de riquesa creixent. Em fa l'efecte que aquest lloc és l'emplaçament que el rei està buscant: és prou estratègic. Els pescadors semblen gent de fiar... És ben clar que en aquest po

     Comenceu molt i molt bé! Pel que veig hi ha molts pescadors en aquestes terres. Escriuré ara mateix una carta al meu senyor Pere per donar-li les bones noves: crec que hem trobat un lloc digne de fundar-hi un poble. Però, us he presentat ja a Pere? Haurem d’anar a la plaça que duu el seu nom per fer-ne els honors.  Les coordenades de la meva brúixola marquen 41°51'07.5"N 3°08'01.0"E.

     Pere el Gran, rei i visionari         Qui era? Per què ve envia a Astruc a buscar un port per aquestes terres?         Lloc: Plaça Pere el Gran. L'any 1240, Violant d'Hongria i Jaume I el Conquistador van tenir un nadó, un hereu: Pere. Amb els anys va tenir diferents nomenaments i títols com Pere II de Catalunya, Pere III d'Aragó, Pere I de Sicília, Pere I de València i, finalment, Pere el Gran. Aquesta colla de noms li vénen de les seves conquestes, del seu afany de lluita i de la seva expansió. També, és clar, de l'herència del seu pare. Jaume I va deixar en testament les terres de Catalunya, Aragó i València. És per això que Pere fou nomenat tanmateix Heres Catalonie , és a dir: Hereu de Catalunya. Al seu regnat, però, només hi regnarà nou anys, ja que començarà el mandat amb trenta-sis anys. D'esperit jove, impetuós i arrauxat, serà el protagonista de nombroses batalles on va lluitar amb valentia, però també, segons tinc sabut, és home aficionat

       Gràcies al senyor Jahvè, el que no ha de ser nomenat, que ho heu endevinat!    Si no ho heu fet, no us preocupeu, perquè sumant els números de la data del casament de Constança amb Pere, ho haguéssiu desvetllat igualment. Sí, 1+2+7+6 = 16!   Per cert, Pere ja m’ha respost i està ben emocionat amb la troballa. Hauré de buscar un feu perquè monsenyor el pugui adquirir. Un feu, sí, un castell amb terres adjacents. Hauria d’estar davant de mar, és clar. Potser a l’altra banda del Cap Gros, on hi ha una platja de sorra fina, dividida en dues badies per una pedra ben fosca. Sabeu quin castell vull dir? En arribar a lloc, les coordenades de la meva brúixola marquen 41°51'29.9"N 3°08'50.9"E.

     Castell de Sant Esteve, on comença la història         Es troba el castell... Però com s'adquireix i quina pinta feia?         Lloc: Castell de Sant Esteve. Castrum Sancto Stephano Mari , aquest és un castell magnificent. Quina fortalesa! La torre de planta rectangular és ferma i alta, excavada sobre la roca natural. Fantàstica! Pel que sembla ha estat feta aquest mateix segle XIII. I sobretot... quin emplaçament tan estratègic. Molt probablement aquí ja hi vivien romans i paleocristians fa sengles enrere. Des d'aquí el rei podrà controlar les flotes que pretenguin atacar per nord. El que tenim clar, però, és que ens interessen les terres. Aquesta fortalesa és el feu de totes les terres del litoral al llarg d'unes milles, això de comprar el castell ens permetrà fundar un poble i després fer-hi el port que Pere tant desitja. I pel que veig a la regió, no només adquirirà les terres, sinó les dues parròquies de Sant Mateu de Vall-Llobrega i Santa Eugènia de V

     Fantàstic!   Bé, haurem d’anar a conèixer aquestes capelles, ja que com a bons recaptadors que som, haurem de saber quina distribució dels delmes es farà entre castell i capelles. Per conèixer les capelles properes, aniré a visitar el poble que a partir d’ara serà el nostre veí. Hauria d’anar al centre neuràlgic del poble de Sant Joan, és clar. On nosaltres tindríem la Sinagoga, els cristians hi tenen el seu propi temple, com és lògic. Quan arribo, les coordenades em marquen aproximadament... 41°51'27.3"N 3°07'47.5"E.

       Parròquia Sant Joan          Nucli urbà més antic.           Lloc: Sant Joan: Església de St Joan. Capelles, parròquies, esglésies. Sí que s'ho fan complicat, aquests cristians! El barri de Sant Joan està creant-se tot just en aquests anys, encara li falta una mica per ser un barri, en aquest 1277. L'església es construeix, com és obligació, per donar una casa a la fe de tots els vilatans. Aquesta parròquia té 3 capelles sufragànies: Santa Maria de Bell-lloc, Sant Esteve de Ia Fosca i Sant Roma o de la Pietat. L'església de Palamors haurà de ser fundada més tard, és clar, concretament s'aixecarà l'any 1334. I les terres que les envolten? Estan farcides de masos. Hem de pensar que només entre Vall Llobrega i Vila roma hi hauran construïts 149 masos, l'any 1315. Pel que caldrà saber com funciona la recaptació i veure si és així com volem fer-ho nosaltres, ja que terra nova, llei nova! Potser el rei té una altra idea de com recaptar diners dels v

     Ben trobat! Però, bé, això no s'acaba aquí. Ara només he esmentat les esglésies, parròquies i capelles; però que no hi ha fortaleses al voltant de nostres noves terres? Hi compto un, dos... Bé, poder n'hi ha algun més, però aquests dos castells semblen els més importants de la regió. Un queda una mica massa lluny, enfilant el Bell-Lloc, però l'altre el tenim a tocar. Hi ha una plaça amb unes vistes encantadores, un mirador en tota regla... Però, tot sigui dit, si ets a baix hi arribes pujant unes escales espantoses de llargues. Per la meva sorpresa, quan sóc adalt, un senyor esculpit en metall m'hi espera assegut en un banc! Miro la brúixola i marca 41°50'47.8" N 3°07'41.8" E.

     Castells de l'època: Maür i Vila-Romà         Breu presentació dels castells ja existents a l'època           Lloc: Plaça Murada. Pel que veig, el nucli urbà primitiu està situat als vessants de llevant i nord del Palau del Rei, antiga casa forta o castell que ja existia des de l'antiguitat, i que ara es podria situar al sud de la plaça del Forn. Ben segur que poc després de la fundació del poble que tenim pendent de fer amb Pere, es desenvoluparà aquesta zona. Segur que s'hi farà un petit barri al voltant del port. Raval de Mar li escauria bé. Però de moment, abans de fundar el poble, hem de veure com seran les relacions amb aquestes fortaleses. El Palau del Rei o castell de Maür. I l'altre és el Castell del Vila-romà o Vila-romà, data del segle XI. En un principi era de Pere Alemany, però ara pertany a Pere Castellnou i tot preguntant, m'han confessat que la venda es va resoldre en 25.000 sous barcelonesos! Es troba a la zona muntanyosa de les Ga

     Ben comptat! Ara que ja m'he tret el dubte, toca tornar a pujar, però farem una petita volta pel muro , abans, ja que aquest serà el futur port del poble i haig de veure'n bé les dimensions per saber a què ens enfrontem! Ara em toca pujar al punt més alt del que serà la futura vil·la del rei Pere. El punt més alt el trobem allà on el barri vell s'acaba. Sí, a dalt de tot, amb vistes al mar, és clar. Hi ha una plaça i una dona m'espera, quan hi arribo. Una dona feta de metall, fina com una fulla de paper. Quan hi arribo, les coordenades de la plaça són: 41°50'44.6" N 3°07'53.4" E.

Carta pobla Què s’hi escriu? El redactat de la carta i alguns detalls més d’Astruc Ravaia Lloc: Mirador del padró. Plaça   Jo, Astruc de Ravaia , ravaie iudei i Servi Regis, pare de Mossé i Jucef , batlle del rei Pere el Gran, em disposo a redactar la Carta Pobla que permetrà repoblar aquestes terres. La Carta serà doncs un reclam pels vilatans que habitin als feus del voltant. Però entre aquests reclams hi haurà treball, oi tant! Treball dur que hauran de realitzar els futurs vilatans de Palamós. Si aquest és l'any 1277, encara trigaré un parell d'anys a tenir-la llesta, per la qual cosa podré prendre'm el temps i redactar totes les voluntats i decisions de monsenyor el rei Pere. Per això he vingut a aquest lloc per veure amb perspectiva totes les terres del futur poble. Tenim El Cap Gros, esplendorós i aquesta caleta de còdols prominents, com se'n deia? Ah sí! Cala Margarida! I bé, després tenim la cala del Morro del vedell, on molts anys després hi tr

     Ei, quina precisió! Semblava més amunt i tot! Pere n'estarà cofoi d'aquestes landes. Turons, mar, rieres... Quina delícia! Tot i que ell està ben focalitzar amb el port. Port, port i més port! Així que ja aniria sent hora que em posés a fer feina. Surto a caminar pel casc antic i em planto al punt exacte on marca la brúixola és al bell mig del carrer de les Notaries, concretament a les coordenades 41°50'48.2" N 3°07'44.5" E.

     Antiga presó           Seguim amb alguns dels estaments de la Carta Pobla           Lloc: Cantonada Bar Currach . C/ de les Notaries. Pedres antiga porta. Els esbossos de la carta que tenim fins ara diuen que Pere serà senyor de la vila, i no monarca de tal regne. També, i punt molt important decidit per Pere: que en aquesta futura vil·la no hi siguin vigents mals usos prestacions de tipus feudal. Voleu saber-ne més? Doncs sapigueu, oh futurs vilatans, que si veniu al nostre feu , tindreu casa per a habitar-hi i, a més, estarà lliure d'impostos i immunes de l'obligació d'allotjar persones quan no us vingui de gust. El rei no us obligarà a prestar la vostra vivenda a altri. Tampoc tindreu obligació de pagar lleuda de qualsevol mercaderia ni dels vostres propis havers que entreu o feu sortir en tal port o poble, tant per mar com per terra. A més, heu de saber que si algú de vosaltres és objecte de querella, a no ser que es vessés sang o s'haguessin tret

     Molt bé, esteu fent molt bona feina! Tot sigui dit, parlar de presons em deixa mal cos. Així que deixaré aquest barri enrere i aniré a passejar ran de mar. De fet, hauré d'anar a conèixer la famosa i temible riera Aubi , ja que encara haig de continuar redactant els punts de la Carta Pobla. Oi tant que no s'acaben aquí! De moment només he redactat els drets que tindran els futurs vilatans. Ara em toca redactar els deures! Quan arribo aquest indret, ran del passeig del mar, prop del sortidor d'aigua, just vora unes escales i el que en podríem dir una canalització, les meves coordenades marquen 41°50'50.4" N 3°07'35.8" E.

       Els deures: desviament i port Què havien de fer en primer lloc? Desviar desviació de la riera Aubi. Lloc: Pàrquing del passeig. Canonades sortidor. Restes de la riera.     Com anava dient? Abolició de mals usos, exemptes d'impostos, porció de terra... Això és tota una ganga! Ara em toca escriure el més interessant: què hauran de fer aquestes primeres persones valentes que s'engresquin a venir a viure a les nostres terres? Doncs bé, ejem , ejem . Tota persona que vingui a viure a Palamó sota les condicions ja esmentades, haurà obligatòriament d'ajudar a construir el futur port de Palamós. Que això és bufar i fer ampolles? No, no, ja que per fer el port, caldrà abans desviar la riera Aubi . Perdoneu, la Temible riera Aubi . Sí, aquesta riera que any rere any ha anat deixant capes i capes de sediments fins formar la platja que tenim davant dels ulls. Una riera impetuosa! De grans crescudes i estius més aviat ressecs. Desviar-la serà una bona tasca d'enginyer

     Quina canya!  No n'hi havia gaires, però cal ser precisos per poder continuar la tasca amb excel·lència! I ara hauré d'anar a treure el cap a un lloc prou gros per poder-hi construir el forn... Que quin forn? Ai, mareta! Que La Carta Pobla no està pas acabada. Encara hi ha un deure a redactar. Un deure molt important. No obstant això, perquè els vilatans i vilatanes puguin acomplir-lo, ens caldrà una plaça pel forn. Sí, es dirà així: la plaça del forn. Que no saps on es troba? Facilíssim! Quan hi arribo, les coordenades són 41°50'46.6" N 3°07'44.3" E.

       Plaça del forn           Prohibició de tenir forns a les cases per coure-hi el pa: cobrament d'impostos.           Lloc: Plaça del forn. Com deia, seguirem amb els deutes que hauran d'acceptar els futurs palamosins i palamosines... El senyor rei i els seus seran obligats a construir un forn a l'esmentat poble a despeses seves, és a dir, que ho pagaran de la seva butxaca i, a més, el mantindran sempre a disposició. Que què té a veure això amb els deutes dels vilatans? Doncs que en aquell forn s'hi courà el pa de tot el poble, així com altres coses que hom acostuma a coure al forn. Però per cada pa, s'hi cobrarà un tant i d'aquesta manera es pagarà un petit tribut al poble que anirà a parar a les arques del rei! No obstant això, de les panades, tortells, flaones, i de les cassoles, tant si són de peix com de formatge, ous o carn, no haureu de donar-ne res, sinó que els forners seran obligats a rebre-ho i a coure-ho allí. Ah, però el pa... Sí! El pa

     Ho heu encertat! Però, bé tant parlar de pa m'ha fet entrar una mica de gana, la veritat. Aniré a fer una volta prop del mar, de nou. M'ha semblat veure una llum que girava al cim d'un turó ran de mar. Sí, la llum d'un far. Aniré a treure el cap per treure'm la golafreria de sobre. A més, cal que miri atentament tots els sortints a mar, ja que el mar no només porta virtut i peix frec... També pot ser portador de guerres i desgràcies. Així doncs, m'acompanyes al far? Quan sóc allí davant, la brúixola marca 41°50'29.6" N 3°07'44.8" E.

     La batalla de les Illes Formigues            B atalla que van lliurar a finals de segle XIII Felip d'Ardit i Roger de Llúria             Lloc: Far de Palamós   He arribat a la Punta del Molí o Molí de sa Punta, com se'n vulgui dir. Davant meu s'estén la costa rocallosa i brava i, a mà esquerra, al fons, hi tinc el conjunt d'illots anomenat les Illes Formigues. Aquest és un indret particular que l'any 1285 serà l'escenari d'una de les batalles més importants que veuran aquestes terres. La batalla de les illes formigues, lliurada per Felip III d'Ardit, rei francès, i l'almirall Roger de Llúria, d'origen italià, però que rendirà els seus serveis a la corona catalano -aragonesa durant llargs anys de la seva vida. En aquest segle XIII, Catalunya és una potència naval i aspira a la sobirania de l'illa de Sicília. El Papa de Roma Martí no veia l'operació amb bons ulls, però Pere II el Gran, estava ben decidit en la conquesta. A

Fi I és aquí, estimades amigues, estimats amics, on acaba la nostra història.  Bé, de fet, és on comença la vostra història, la història del poble de Palamós.   Moltes gràcies per haver seguit, amb cautela i constància, aquest viatge en el temps. El viatge als orígens de la vil·la.