10

    La batalla de les Illes Formigues  

        Batalla que van lliurar a finals de segle XIII Felip d'Ardit i Roger de Llúria 

        Lloc: Far de Palamós

 

He arribat a la Punta del Molí o Molí de sa Punta, com se'n vulgui dir. Davant meu s'estén la costa rocallosa i brava i, a mà esquerra, al fons, hi tinc el conjunt d'illots anomenat les Illes Formigues. Aquest és un indret particular que l'any 1285 serà l'escenari d'una de les batalles més importants que veuran aquestes terres. La batalla de les illes formigues, lliurada per Felip III d'Ardit, rei francès, i l'almirall Roger de Llúria, d'origen italià, però que rendirà els seus serveis a la corona catalano-aragonesa durant llargs anys de la seva vida.

En aquest segle XIII, Catalunya és una potència naval i aspira a la sobirania de l'illa de Sicília. El Papa de Roma Martí no veia l'operació amb bons ulls, però Pere II el Gran, estava ben decidit en la conquesta. Així doncs, va fer cas omís de les recomanacions de Martí IV. En aquella època, això era tot un atreviment, i la venjança del Papa va ser autoritzar el rei francès Felip III d'Ardit a envair Catalunya. Els francesos ja en tenien ganes de feia temps i van acceptar-ho ràpidament, a més, l'operació de conquesta va ser etiquetada de "croada" pel Papa Martí IV.

Jaume II de Mallorca, germà de Pere, aprofità la benentesa per trair al seu germà –sí, el que, segons ell, havia heretat tantes terres del seu pare Jaume I–, i deixar entrar els croats francesos a Catalunya. Els croats eren dirigits per Felip III d'Ardit. Girona va aturar als croats amb fermesa, els quals la van envoltar amb un llarg setge. Els francesos, assetjant Girona, bé havien de menjar, i el menjar els arribava per mar. Pere el Gran va veure-ho clar: havia de fer una operació naval com a contraatac. I va cridar al seu fidel Roger de Llúria, aliat de Pere, perquè vingués de Sicília, s'ajuntés amb la flota de Ramon Marquet i Berenguer Mallol, i naveguessin a la guerra.

Quan va arribar el dia, 160 naus franceses creuaven aquells moments aquestes aigües per unir-se al setge de Girona. La flota catalana estava formada tan sols per 40 galeres... Com s'ho podrien fer per vèncer? Doncs amb intel·ligència. Però Roger de Llúria va tenir una bona idea: encendre dos focs a cada una de les galeres per semblar una flota molt més nombrosa de la que era en realitat. I, a més, la flota catalanoaragonesa va aconseguir encerclar els vaixells enemics, servint-se dels esperons i d'una pluja mortal de cargols llançats des de les ballestes. Tot plegat va tenir un efecte devastador sobre els vaixells francesos i els hi va donar la victòria.

Els esquadrons francesos es van afeblir per tots els seus flancs i a poc a poc van començar a retirar-se a França. Felip va marxar, és clar, amb ells. Però la pesta, ja present aleshores per aquelles terres, els va acompanyar... I Felip III d'Ardit moriria en arribar a Perpinyà.
Però i el nostre Pere?
Pere, enfadat com estava amb el seu germà traïdor, volia dirigir-se amb un estol de vaixells a castigar-lo a Mallorca, on residia. Va deturar-se a Vilafranca, camí del port de sortida. Però malauradament, emmalaltí i la nit del 10 a l'11 de novembre del mateix 1285 va morir allí mateix. Fou enterrat a Santes Creus, on havia escollit sepultura.

Així doncs, aquesta Punta del Molí ha presenciat un capítol crucial de la història de Catalunya i de Palamós. És que de fet, és bastant elevat... Bé, mirant-m'ho bé, el far que hi ha construït té una alçada memorable! Que la sabríeu trobar?

Juraria que hi ha una placa on hi ha inscrita tota la informació pel que fa al far... A veure si saps trobar-la i dir-me l'alçada que té.

Buscar a la placa de l'edifici l'alçada que té el far.

 ***

https://eduescaperoom.com/enigma/azKnk0UsSABP

***